després de posposar l’alarma durant quasi mitja hora i quan ja semblava que desistia, vaig comptar fins a tres, em vaig aixecar i li vaig dir a l’Afra que marxava, càmera i dessuadora en mà, en qüestió de segons estàvem les dues corrents pels carrers de l’Ametlla com si s'hagués d'acabar el món (…) silenci, un desig, el sol comença a sortir.